Helianthus

El gira-sol -Helianthus annuus- és una planta procedent de les muntanyes de Mèxic i hom creu que fou domesticada fa uns 2.000 anys pels indis nadius amb finalitats alimentàries. A l'arribada dels europeus a Amèrica, el gira-sol ja era cultivat en un cinturó ampli des de l'actual Mèxic fins al Canadà. Avui dia encara es poden observar en aquests territoris plantes silvestres de gira-sol, que es diferencien per les diverses ramificacions i els nombrosos capítols petits. Els nadius americans menjaven els aquenis o els exprimien per a obtenir oli. El 1510 s'introduí a Espanya i es va difondre el seu cultiu per Europa amb finalitats ornamentals. A finals del segle XVIII va arribar a Rússia i fou quan realment es considerà el seu valor com a planta oleaginosa. Rússia és actualment el major productor mundial i la selecció de noves varietats continua avui dia, com reflecteix el fet d'haver-se obtingut cultivars amb capacitat de produir fins a 1.000 llavors per capítol.

La major part del cultiu a nivell mundial es destina a l'obtenció de l'oli per a taula. Una segona fracció d'aquest oli s'utilitza en la fabricació de sabons i pintures. Les llavors torrades i salades són també comercialitzades i consumides. Les parets dels aquenis poden presentar preferentment dos tipus de coloracions: totalment negra (utilitzada per a oli) o amb estries grises i brunes (utilitzades en pastisseria o per a consum). Els aquenis destinats a consum tenen un contingut d'oli relativament baix (d'un 30 a un 40 % del pes sec). L'oli de gira-sol, un cop refinat, s'utilitza en alimentació o per a cuina. El cultiu del gira-sol s'ha estès molt gràcies a la gran capacitat d'adaptació de la planta.